Xerrada amb Pilar Fernandez

Seminari:

Dels projectes a les seqüències didàctiques: escriure textos en educació infantil

Jose Antonio Rodríguez Niño

El dia 26 de Maig la senyora Pilar Fernández, de Majadahonda, va oferir-nos una xerrada oberta sobre la seva experiència com a docent tant en educació infantil, com en primària i com a formadora de docents.

Els seus inicis no van ser gens senzills a causa de que la seva formació no era la correcta, de fet, ella ens va fer una reflexió sobre la seva tasca inicial dient: "jo no se com vaig poder fer allò, pobres d’aquells". I per això es va adonar que hi havien més formes i noves maneres de fer educació, d’ací que es posés mans a l’obra i investigués sobre el tema.

Va començar per la defensa del perquè de les anomenades seqüències didàctiques, dient-nos que són una relació conscient i voluntària amb un text, una representació de l’activitat de l’escriptura com a l’elaboració progressiva d’un producte de treball col·laboratiu. Es tracta d’un treball simultani d’adquisició d’informació per a expressar per escrit, al mateix temps que és un aprenentatge del gènere que va a transmetre.

Pilar defensa que el marc de l’aprenentatge de l’escriptura i la lectura significa una transformació dels coneixements inicials. La interacció tant dels alumnes amb el docent i entre ells mateixos és essencial. És necessari que el docent dediqui el temps que fos menester per realitzar cada activitat, sense presses, escoltant els xiquets, acció fonamental per al seu desenvolupament lingüístic.

Aquesta pràctica ens va parèixer molt interessant, ja que el que feia com a terme general era que el docent es centrés i per tant s’involucrés molt amb la tasca que els nens devien realitzar, no sols fent-los fer feina perquè sí, sinó obrint-los portes perquè ells mateixos guien el seu propi procés d’aprenentatge i se senten protagonistes d’aquest; generant això un coneixement altament significatiu.

La clau d’aquest procés es centra en tenir en compte en tot moment la continua interacció del llenguatge escrit amb el llenguatge oral. És per això que amb les activitats que tracten el llenguatge es treballi sempre amb objectius conjunts i específic alhora.

Pilar va fer molt d’èmfasi en  la necessitat de donar a l’escriptura i lectura  una funcionalitat social i que els nens hi siguin conscients. Sabem que l’accés al codi ha d’inscriure’s sempre en contextos significatius i és per això que treballen mitjançant projectes de treball dins dels quals es troben les seqüències didàctiques específiques per a treballar els objectius contemplats.

Així doncs les seqüències didàctiques seran un conjunt d’accions deliberadament organitzades i estructurades cap a la consecució d’uns objectius. Vegem ara com funcionen aquestes seqüències dins dels següents exemples de projectes de treball.

“El cos humà”: aquest projecte, a més de treballar l’anatomia i el vocabulari específic, pel que ens correspon, permet treballar el text expositiu. El procés es divideix en tres fases: una primera sobre l’elecció del tema (feta pels alumnes), la concreció del destinatari de la nota informativa sobre aquest (els pares) i les respostes a la pregunta què sabem?; la segona fase està destinada a assabentar-se de què volem saber sobre el tema i la transformació d’aquestes inquietuds en preguntes concretes (és un procés costós però altament important ja que requereix una elaboració i transformació del pensament cap a una tipologia específica com són els interrogants). Per últim, la tercera fase, que consisteix en buscar i classificar informació i reelaborar-la  per passar així a la elaboració del text.

Tots els processos d’escriptura i lectura tenen una funció implícita i coneguda pels nens, fet essencial i fonamental perquè hi siguin conscients.

El text que s’elabora és un text expositiu del subtipus pregunta – resposta. És molt interessant com es porta a terme aquest procés: la mestra llegeix una de les preguntes abans formulades a la segona fase i també totes les respostes aportades pels nens, es reformula aquesta informació i s’amplia per acordar entre tots la resposta definitiva. El resultat d’aquesta activitat conjunta, on es dona l’escriptura, la lectura i un continu diàleg i interacció és una reflexió profunda sobre el llenguatge, l’adquisició de lèxic nou, conceptes temàtics i, per suposat, el coneixement d’estructures textuals i continguts lingüístics, com per exemple elements paratextuals, organitzadors metatextuals, signes de puntuació, reflexió fonològica, segmentació, etc.

La finalitat doncs, no és l’avaluació sinó donar l’oportunitat als nens i nenes de participar en el procés. Tots han sentit la necessitat de llegir, cercar informació, escriure, dibuixar, etc, sempre amb una finalitat, una intenció i un sentit.

La llengua oral es troba molt present en totes les seqüències. Pilar emfatitza molt el fet d’escoltar els nens, donar-los sempre l’oportunitat d’expressar-se i utilitzant el temps que calgui per fer-ho. Qualsevol situació pot servir d’emergent i ser aprofitada per fer conversa.

Comentarem ara el projecte “Els planetes”. És ací on trobem una seqüència didàctica on la necessitat de llegir i escriure es troben molt unides. Es tracta d’una seqüència on, per escriure els textos definitius, cal que un xiquet li dicti a un altre allò que ha de representar gràficament. És en aquest moment quan senten eixa necessitat de llegir i escriure que els fa percebre que són activitats amb una finalitat, que serveixen per a alguna cosa.

A la xerrada vam poder captar la idea que el tracte amb els nens no és tan sols un treball amb un producte per obtenir un resultats, sinó què el que fem és educar i formar nens per a ser capaços de relacionar què fan amb nosaltres, dins la classe, i què fan sense nosaltres o fora d’allò que anomenem aula, ja que per l’aula podem entendre només les quatre parets que marquen el recinte dins de l’escola o qualsevol altre espai on treballem l’educació formal. És per això, pel que Pilar ens va dir que si no suportem, o ens “xirria” alguna cosa, com va dir ella les aquarel·les, hem d’evitar en la major mesura treballar amb això, sinó ho fem així possiblement crearem en els nens pensaments de rebuig cap això que a nosaltres ens “xirria”. Enllaçat a aquest pensament Pilar ens va dir que mai no pensem que els nens no poden fer açò o allò sinó que hem d’anar amb una actitud positiva a l’aula, deixar fora el que és de fora i entrar directament pensant que ells ho poden tot, que no hi ha res que no puguen fer-hi, tornà a recalcar una altra vegada que és molt important deixar-los el temps que necessiten, que treballem amb tranquil·litat.

 Pel que fa a les actituds o pensaments que envolten el nostre món fora de l’aula, com ja he dit abans, hi ha que deixar-los fora de l’aula. Però per què hi ha que deixar-los-hi fora? Pilar ens explica que els nens tenen un sisè sentit en aquest aspecte, llegeixen tot tipus de llenguatge no verbal, es fixen en qualsevol actitud i en qualsevol gest dels que el nostre cos pugui fer-hi.

Tornant al llenguatge escrit m’agradaria recordar els primers passos que Pilar recorda com a molt importants en l’escriptura infantil. És molt important que en assemblea redactem textos de tot tipus i que, a poc a poc, anem de un primer text a un text ben estructurat i ben redactat. Uns textos per publicar. I, si quan al dia següent els nens ens comenten: “però jo he vist que les paraules porten accent”, Pilar ens va dir, i perquè no explicar-los-ho si tenen curiositat? Aprofitem-la i expliquem-los el significat i com i quan s’escriu. Els nens són esponges en estes edats.

En tres anys Pilar comença escrivint els textos ella mateixa, però és molt important que els nens ho vegin, ja que els nens copien tot el que els majors fem, creant-los un interés major. I a poc a poc van començant a escriure els textos ells. En els començaments només fan la il·lustració d’aquestos, Pilar els escriu a partir del què elaboren en assemblea, és a dir, Pilar copia el que ells diuen i ells els fan els dibuixos, després i molt a poc a poc ells comencen a fer els primers gargots, fins que finalment són capaços d’elaborar textos amb prou autonomia. Encara així, Pilar ens recorda les poques possibilitats que tenen a l’aula de fer textos espontanis, ja que la possibilitat de tenir un llapis i un paper sempre a mà es prou reduïda.

En aquesta línia Pilar treballa la reescriptura de contes clàssics en forma de poesia o còmics treballant així les estructures textuals una altra vegada. També ens pareix molt interessant comentar el treball que va realitzar amb els nens construint un supermercat d’aula, on van treballar des de les etiquetes dels productes fins a l’elaboració de un catàleg i un fullet, aprenent a diferenciar-los i a elaborar-los. Una cosa molt curiosa que vam observar va ser que, en alguns catàlegs que Pilar va mostrar, el preu del producte estava taxat i un nou estava al costat etiquetat a mode d’oferta. També ens va ensenyar anuncis publicitaris que els nens van elaborar, hi havia textos que inclús feien rima. Açò indica que, com diu Pilar, els nens ho poden fer tot. Utilitzant la tècnica adequada i el temps necessari els nens absorbeixen tot tipus de coneixements.

Per últim m’agradaria comentar la pertinença de Pilar a l’organització Didactext (http://www.didactext.net/) una organització dedicada a investigar i a aprendre tècniques en la formació i educació dels nens en l’aprenentatge, ús, interés i motivació dels nens en el llenguatge oral i escrit. Des de tots els punts de vista des d’on es pot enfocar aquest aprenentatge. És un grup completament dedicat a desenvolupar l’àrea dels llenguatges: comunicació i representació.