Per a finalitzar el nostre camí en l’aprenentatge de la didàctica de la llengua faré un breu reflexió a mode de metacognició d’allò que hem realitzat en la innovadora forma de treballar, que podríem nomenar-la com a “aprenentatge entre iguals”, en el qual els termes a seguir mai han estat marcats però que, per contra, ens ha permès a la tutora, Carmen, i al tutoritzat, jo, a més a més d’investigar sobre l’aprenentatge de la didàc. de lleng. com a mode d’aprenentatge, a comprendre les possibilitats, validesa i importància que ens ofereix l’aprenentatge entre iguals. Per això he de dir en un primer pla que açò ens a dut a analitzar la nostra feina com alguna cosa més que una pràctica en l’aprenentatge de la didàc. de la llengua.
En un primer moment vam veure aquest treball com un difícil i costós pic de muntanya que havíem d’escalar. Començarem per llegir i treballar un poc el currículum d’infantil per veure de primera mà què era el que haurem de treballar a les aules d’infantil, també vam llegir els recursos que ens oferia l’aula virtual per intentar relacionar açò amb el que jo pensava que era la didàctica de la llengua. Una vegada havíem fet la reflexió sobre el que havíem treballat, vam treballar el que deia la guia de treball de la L-02 i elaboràrem la nostra pròpia eina-programa de treball.
Començàrem a donar-li forma a la meua capacitat de treballar, les maneres d’ensenyar, de guiar als nens en el seu procés d’aprenentatge de les llengües, començàrem per l’aprenentatge de la llengua oral amb l’ajuda dels primers capítols del llibre de Vigas i Correig i amb el que anàvem treballant amb Paco Gimeno, que anava construint a poc a poc el que avui és el meu coneixement sobre l’aprenentatge de la didàctica de la llengua.
El que vam fer abans de Nadal va ser bàsicament el que he exposat abans: relacionarem el que treballàvem en la L-19 amb el que buscàvem i llegíem sobre la didàctica de la llengua i, per tant, elaborava la meua pròpia manera de treballar amb els nens, servint-me açò no sols per a la llengua sinó també per a altres àrees ens les que el nen s’ha de desenvolupar.
Després de Nadal vam treballar amb la didàctica de la llengua escrita com a primer ítem de treball en el nostre pla, de la mateixa manera que amb l’oral, però amb la diferència que no sols enllaçàvem aquest treball amb les dos assignatures sinó que les comparàvem entre elles, les criticàvem i reelaboràvem pel nostre compte, de manera que incloíem els nous aprenentatge al nostre bagatge i, a més a més, comparàvem el que ja havíem aprés i el que ara nou se’ns plantejava.
El final, i també principi, del meu aprenentatge ha estat acompanyat per xerrades de mestres que es preocupen per innovar a l’escola i fer allò que realment interessa al nen, de manera que el que estava aprenent realment sí que hi havia gent que ho practicava i això feia que, a més de poder comprovar la realitat d’eixe treball, ho comparàrem amb el que nosaltres estàvem fent, amb el nostre treball. I he de dir en aquesta línea que aquestes xerrades han sigut d’agrair a Paco i a Isabel com a organitzadors d’aquestes, i a aquelles persones que van vindre a fer-les sense preocupar-se de que els copiàrem o utilitzàrem les seues idees, ja que el que nosaltres intentem és això: compartir, innovar i fer noves eines de treball per a tots els mestres i no mestres que ho vulguen fer servir en el seu treball diari.
Finalment, i per no expandir-me més en aquesta breu memòria del que he estat fent, he de dir que aquest treball ha sigut més que un treball per a una assignatura que dona uns crèdits per a una carrera a la universitat, ha sigut un continu entrar i eixir de materials, coneixements i pràctiques educatives en les quals tots els que estem ací involucrats deuríem de fer constantment, i no creure que amb el que sabem de un llibre o el que hem aprés d’alguna persona en particular és únic i el més valuós perquè, si el que fem és això, anirem per un camí ple de revoltes i sots que faran del nostre treball una angoixa molt dura de portar.
He tingut l’oportunitat d’aprendre molt gràcies a la meua tutora i a les possibilitats que hem tingut per a açò, quan en un principi pensàrem que el que ens plantejàrem com a treball era com un espantaocells, ja que la situació actual de les assignatures del pla antic no tenen docència i nosaltres anàvem a ser una carrega més. Però, com ja he dit abans, aquest treball ha desenvolupat, a més de les tècniques per a l’alfabetització dels nens, les tècniques i processos necessaris per ser crítics amb la informació que rebem, ser autònoms, estar en constant aprenentatge, aprendre a escoltar i el més important: aprendre a ser cooperatius i treballar junts amb un benefici mutu, cosa que fa de nosaltres un futurs bons docents.
